La escola unitària franquista on un sol mestre feia el que podia amb uns 200 estudiants entre 6 i 14 anys... d'aquí la ironía de escola unitària... Un dia van passar uns joves i van demanar que triés uns quants dels que ell considerava més estudiosos i entre ells jo que tindria uns 12 anys ... Aprengué a compartir. Es feien dir DIKAYOS Ara diríem que era una ONG, ens deixaven llibres que cuidavem com un tresor, car l'any següent els havíem de passar als qui venien darrera... Estudiàvem entre les 18 i 22hrs i ens preparaven per fer els exàmens de batxillerat elemental. Tot era gratuït excepte la taxa per poder examinar nos al institut oficial per donar validesa a cada curs Així vaig fer els estudis del batxillerat elemental. La educació en valors rebuda, m'ha servit per tota la vida